La historia de parto
Hola Paula, per fi trec una miqueta de temps per escriure el meu part.
Tot va començar divendres amb ones no dolores pero molt seguides, durant 5-6 hores, després van disminuir fins 1 cada hora o hora i mitja. Dissabte, després de dinar un bon rodaballo, van començar les ones més potents. Ara si, l'aventura realment començava.
Vaig trobar la meua postura per a suportar les ones el millor possible, a quatre grapes sobre la pilota. Després de 4 hores amb ones fortes cada 3 minuts, vaig expulsar el tapó mucós, moment en què vam trucar a l'hospital. Ens van fer anar aviat ja que no notava al bebé desde feia moltes hores. Quan vam arribar a l'hospital, amb moltíssims nervis i plors, amb por per si li passava alguna cosa al bebé, vam poder confirmar que tot anava bé, això sí, el bebé no tenia aigua i no sabien des de quan, ja que jo no havia trencat aigües en cap moment, així que em van ingressar tot i que només havia dilatat 1 centímetre. Amb la ginecóloga, vam acordar que en 5 hores, si el part no había començat l'induiriem. Però amb els nervis per no escoltar al bebé, els nervis per un mal tacte i per l'insuportable calor que feia a l'habitació, no vaig poder aguantar les ones i vaig demanar l'epidural Em van posar l'epidural, amb tots els risc que comporta i justament també coincideia amb les 4 hores que había acordat amb la ginecòleg, i per tant, amb començar amb l'oxitocina. A partir d'aquest moment el part es convertia en una loteria i podia anar bé o malament. Vaig estar dilatant altres 5 hores i el petit començava a tenir problemes per la falta d'oxigen així que calia accelerar el part o tindríem que anar a cesaría. Finalment vaig acabar de dilatar amb pujos, en una hora vaig fer l'expulsiu i Tobias finalment va néixer sense cap problema.
M'agradaria afegir que tot i que m'havia preparat moltíssim pel part, els nervis em van fer que no aguantés el dolor. En tot moment vaig accedir a que en fessin els tactes, tots havien estat super bé, excepte el que em va fer una llevadora, que va ser horrible, cosa que va produïr més nervis. Tot i això, gràcies als teus consells va anar millor, els taps a les oïdes, la respiració, els massatges del meu company i la seva companyia van fer que tot anés millor.
Afegir que anar preparada al part, ser conscient de tots els riscs que comporten els tractaments mèdics ajuda molt. Pot ser no tot va ser color rosa, però hem d'anar amb la ment oberta, ja que davant un part qualsevol cosa pot sorgir.
